Resenya del article: " El uso de las tecnologías emergentes en la práctica educativa" de Beatriz F. Núñez Angulo i Rosa Mª Santamaría Conde.

En els últims anys, les tecnologies emergents com la Realitat Virtual (RV), la Realitat Augmentada (RA), la Realitat Mixta (RM), el Lector Immersiu (LI) i la Intel·ligència Artificial (IA) han començat a integrar-se en l'àmbit educatiu, tot i que la seua implementació encara no és generalitzada. Aquestes eines permeten crear entorns d'aprenentatge més inclusius i personalitzats, especialment beneficiosos per a l'alumnat amb necessitats educatives especials. En particular, el Lector Immersiu, accessible a través d'Office 365, destaca per la seua versatilitat i accessibilitat, sent una eina rellevant en el procés d'ensenyament-aprenentatge (Nuñez Angulo & Santamaría Conde, 2024). La incorporació d'aquestes tecnologies s'emmarca dins dels esforços promoguts per organismes internacionals, com la Comissió Europea, i projectes com Ra4AL i ICT4IAL, que busquen desenvolupar entorns educatius accessibles basats en TIC. A més, es fa èmfasi en la necessitat de formació contínua per al professorat en l'ús d'aquestes tecnologies, ja que la seua implementació efectiva depèn de la seua capacitació (Nuñez Angulo & Santamaría Conde, 2024). A nivell normatiu, es subratlla el compromís amb l'equitat i la inclusió educativa, tal com reflecteix la LOMLOE, que posa èmfasi en l'atenció a l'alumnat amb necessitats específiques i en el reforçament de la lectoescriptura. En aquest sentit, la tecnologia ha de ser entesa com un recurs complementari a les metodologies tradicionals, recolzant l'aprenentatge sense substituir altres formes pedagògiques (Nuñez Angulo & Santamaría Conde, 2024). Els resultats d'un estudi pilot realitzat amb 64 docents a Burgos, que avalua l'ús d'aquestes tecnologies emergents a l'aula, revelen una clara disposició del professorat a integrar aquestes eines en la seua pràctica educativa. No obstant això, l'estudi també mostra que, tot i que molts docents reconeixen el potencial d'aquestes tecnologies, la seua aplicació a l'aula segueix sent limitada, principalment a causa de la falta de recursos, infraestructures i formació específica (Nuñez Angulo & Santamaría Conde, 2024). Com a futura docent i amb la menció en TIC que estic realitzant, aquest enfocament és fonamental per al desenvolupament de la meua pràctica professional. Integrar les tecnologies emergents a l'aula pot ser una eina potent per millorar la inclusió educativa i afavorir l'aprenentatge personalitzat, tal com s'indica en l'article, on es destaca la importància de la formació contínua del professorat i la necessitat d'adaptar-se a les noves metodologies per tal d'oferir una educació de qualitat per a tot l'alumnat. A més, com a futura mestra, és essencial reconèixer que les TIC no substitueixen les metodologies tradicionals, sinó que complementen l'ensenyament i ajuden a enriquir el procés d'aprenentatge. DOI: https://doi.org/10.31637/epsir-2024-829